Forma de govern Els qui dirigien el govern eren els càrrecs públics; els principals òrgans de govern eren els dos cònsols i un senat format per patricis. Sí que eren els dirigents però per això van tindre tants problemes en els plebeus.
El senat:
Era el nucli del poder i al començament estava format solament per patricis. Al principi eren 300 però al final de la república van arribar a ser 900.
Els seus membres no se elegien s'hi entrava mitjançant mèrits familiars, polítics i militars. El senat era un organisme que fixava els impostos, declarava la guerra i firmava la pau. Els plebeus no tenien cap representació al govern i per aquesta raó sempre hi havia rebel·lions dels pebleus. Gràcies a aquestes rebel·lions els plebeus van guanyar més drets i presència en les eleccions. Un exemple d'aquest guany el trobem en la Lex (llei) Ovinia de l'any 312 a.C. que els permetia participar en en el senat. La funció de la tribu dels plebs era protegir els interessos dels plebeus davant les altres institucions del govenr de Roma. Per això se'ls va donar un cert grau de poder: -Podia vetar les decicions de qualsevol magistrat, del senat i de les eleccions. -Podia imposar multes, fins i tot, la pena capital. -Era considerat sagrats.
Els dos cònsols:
Eren escollits per un any. Eren patricis, membres de les famílies nobles i
membres del senat. Per distingir-se de la resta portaven una toga de color porpra. La funció dels cònsols era dirigir l’exèrcit i governar la ciutat amb el beneplàcit del senat. Cada cònsol tenia dret de veto sobre l’altre. Durant una guerra, s’anullaven els dos cònsols i s’escollia una persona, el dictador, amb poders molt més extensos. Quan s'acabava la guerra els dos cònsols retornaven al seu càrrec.
El difícil camí cap al consolat:
A mesura que van anar augmentant les responsabilitats van crear càrrecs subordinats amb tasques més específiques. Per arribar al consolat, els senadors havien d’haver ocupat tots els càrrecs inferiors que, ordenats jeràrquicament, eren:
-Pretor: era la mà dreta dels consòls, i el seu representat en altres territoris. -Censor: s'encarregava de fer el cens cada cinc anys. I eren molt importants per al context militar perquè utilitzaven els cens per reclutar el militars. -Edil: supervisava els mercats i la seguretat de la ciutat. -Qüestor: s’encarregava dels assumptes econòmics.
Eleccions:
Els ciutadans de Roma eren els electors. No podien votar ni les dones, ni els estrangers, ni els esclaus. Els electors podien elegir els qüestors, els edils, els pretors i els censors, i aquests últims elegien els dos cònsols.
Els qui dirigien el govern eren els càrrecs públics; els principals òrgans de govern eren els dos cònsols i un senat format per patricis. Sí que eren els dirigents però per això van tindre tants problemes en els plebeus.
El senat:
Era el nucli del poder i al començament estava format solament per patricis. Al principi eren 300 però al final de la república van arribar a ser 900.
Els seus membres no se elegien s'hi entrava mitjançant mèrits familiars, polítics i militars.El senat era un organisme que fixava els impostos, declarava la guerra i firmava la pau.
Els plebeus no tenien cap representació al govern i per aquesta raó sempre hi havia rebel·lions dels pebleus.
Gràcies a aquestes rebel·lions els plebeus van guanyar més drets i presència en les eleccions. Un exemple d'aquest guany el trobem en la Lex (llei) Ovinia de l'any 312 a.C. que els permetia participar en en el senat. La funció de la tribu dels plebs era protegir els interessos dels plebeus davant les altres institucions del govenr de Roma. Per això se'ls va donar un cert grau de poder:
-Podia vetar les decicions de qualsevol magistrat, del senat i de les eleccions.
-Podia imposar multes, fins i tot, la pena capital.
-Era considerat sagrats.
Els dos cònsols:
Eren escollits per un any. Eren patricis, membres de les famílies nobles i
membres del senat. Per distingir-se de la resta portaven una toga de color porpra.La funció dels cònsols era dirigir l’exèrcit i governar la ciutat amb el beneplàcit del senat.
Cada cònsol tenia dret de veto sobre l’altre.
Durant una guerra, s’anullaven els dos cònsols i s’escollia una persona, el dictador, amb poders molt més extensos. Quan s'acabava la guerra els dos cònsols retornaven al seu càrrec.
El difícil camí cap al consolat:
A mesura que van anar augmentant les responsabilitats van crear càrrecs subordinats amb tasques més específiques. Per arribar al consolat, els senadors havien d’haver ocupat tots els càrrecs inferiors que, ordenats jeràrquicament, eren:
-Pretor: era la mà dreta dels consòls, i el seu representat en altres territoris.-Censor: s'encarregava de fer el cens cada cinc anys. I eren molt importants per al context militar perquè utilitzaven els cens per reclutar el militars.
-Edil: supervisava els mercats i la seguretat de la ciutat.
-Qüestor: s’encarregava dels assumptes econòmics.
Eleccions:
Els ciutadans de Roma eren els electors. No podien votar ni les dones, ni els estrangers,ni els esclaus. Els electors podien elegir els qüestors, els edils, els pretors i els censors, i
aquests últims elegien els dos cònsols.